lunes, 27 de mayo de 2013

L'arrop del paradís


Vore’t, volia vore’t
ulls de mussol
buscant-te entre la gent
i alhora el dubte,
què dir-te?

Em colpeja el pols,
cabell humit.
Guia’m lluna
lluny del tremolor.

Joves i grans riuen
boten i gaudeixen,
aplaudiments i crits
música i sentiments.

Et contemple, estàs,
ballant feliç.
I torna el dubte,
què dir-te?

Sigilosos moviments,
entre silencis va el joc,
contorneig i mirades
en mig del soroll.

Els teus braços
m’anellen el coll.
Què cal dir-te?
Els teus llavis
són l’arrop del paradís.
 Regina Llavata i Salavert

No hay comentarios:

Publicar un comentario