De vegades els núvols són blancs i d’altres grisos,
però quan venen negres tot és obscuritat, també de dia, i el mateix li passa a
l’anima. Passen i pareix que brollen del no res i quan mirem el cel quedem
embovats amb els seus moviments. Cares, nassos, cavalls, monstres… apareixen
davant nostre mentre imaginem noms i històries que ens agrada escoltar quan una
veu estimada ens conta a l’orella d’on venen i on van aquells essers tan
especials.
Si els núvols són blancs imaginem
personatges amables i positius, bons i amics. Si els núvols són negres pareix
que tinguen que ser roïns. A mi m’agrada el negre. Vaig llegir que en algunes
zones d’Àsia el color del dol per la mort d’un familiar és el blanc. Els colors
també tenen connotacions culturals. Jutgem a les persones pels colors que solen
utilitzar per vestir-se, els utilitzem per demostrar el dolor, per transmetre
alegria, segons el génere del nadó.
Si els
núvols són negres pensem que plourà de seguida, una gran tronada ens amenaça.
Rajos, llamps, só, claror intermitent, obscuritat, por a la natura, por a allò
que no controlem. Si no hi ha núvols el sol ens calfa prou o massa segons qui
opine però sempre, al nostre territori, amb molta llum i amb ànim per a viure.
Quan la
lluna plena ens visita cada mes el núvols juguen amb ella a amagar-la, a
tapar-la, a fer un vel perquè la imaginem màgica, bruixeta. Sempre eixe cotó
que veem al cel vol dir-nos alguna cosa, si el mirem ens dirà coses boniques o
coses lletges però mai estarà mut, i si no ens diu res serà que nosaltres estem
sords i cegos per a sentir la natura amb tota la seua esplendor.
Imagina
el teu núvol, dibuixa’l de “cotó-en-cel” a qui estimes i et dedicarà un
somriure que farà palpitar el teu cor per gaudir un gran dia.
Si els núvols són blancs imaginem personatges amables i positius, bons i amics. Si els núvols són negres pareix que tinguen que ser roïns. A mi m’agrada el negre. Vaig llegir que en algunes zones d’Àsia el color del dol per la mort d’un familiar és el blanc. Els colors també tenen connotacions culturals. Jutgem a les persones pels colors que solen utilitzar per vestir-se, els utilitzem per demostrar el dolor, per transmetre alegria, segons el génere del nadó.
Gràcies, Regina per regalar-nos esta reflexió tan bonica. Me'n vaig a mirar el cel... que crec que avui hi ha algun nuvolet.
ResponderEliminarNo coneixia el teu blog, me l'anote.
Carme